L’Estat espanyol encapçala la llista de països de l’OCDE amb la taxa d’atur juvenil més alta. Això vol dir que a Espanya 4 de cada 10 joves que volen treballar no tenen feina. Concretament, l’abril del 2021, Espanya va registrar un atur juvenil del 38%, que va arribar a un 42% durant el pic més alt de la pandèmia. A més a més, el sistema contractual i laboral fa que quan aconsegueixen inserir-se al mercat laboral, prop del 40% dels i les joves ho faci amb un contracte temporal, que minva les seves possibilitats de construir un projecte de vida autònom i precaritza la seva situació.
Cada vegada tenim joves millor formats, tot i que les dades d’abandonament dels estudis entre els joves (17,3%) segueixen sent bastant més elevades que la mitjana europea (10,2%). Queda, per tant, molta feina per fer, no només en termes d’inserció laboral juvenil, sinó també en la millora de la qualificació de determinants grups de joves, i en la relació entre centres educatius i empreses.
A més a més, juntament amb la precarietat contractual i el caràcter temporal de la contractació juvenil, la necessitat d’una solució s’ha vist encara més accentuada pels efectes de la Covid-19. Això, a més d’afectar l’atur estructural, també està vinculat a conseqüències negatives sobre els nivells dels salaris i l’estabilitat del sistema de pensions. Actualment, l’Estat espanyol no disposa d’una mà d’obra adequada per impulsar la competitivitat econòmica a escala internacional; la qual cosa suposa també un problema per a la sortida de la crisi econòmica causada per aquesta
pandèmia.
Aquesta situació hauria de preocupar greument el Govern, que hauria de considerar la desocupació juvenil com una de les principals emergències socials i laborals del país. Les implicacions que deriven d’aquesta situació són molt greus i requereixen mesures ambicioses i valentes, també en l’àmbit municipal, per corregir la precarització i temporalitat dels contractes laborals.
Incrementar la contractació juvenil no temporal i la inserció en el mercat de treball de joves a través d’incentius empresarials per a la seva contractació, tal com defensa l’Organització Internacional del Treball, o l’aposta per la formació de sectors de producció estratègics, són part de les mesures que ja s’haurien d’estar desenvolupant.
Per tots aquests motius, ES PROPOSA AL PLE L’ADOPCIÓ DELS SEGÜENTS ACORDS:
PRIMER.- L’Ajuntament insta les administracions públiques competents a elaborar un Pla Estratègic d’Ocupació Juvenil i a impulsar les mesures necessàries per incrementar l’ocupació laboral i reduir la temporalitat dels contractes entre les persones joves menors de 30 anys, així com a vetllar des del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per l’efectivitat i la verificació dels resultats.
SEGON.- L’Ajuntament insta el Govern espanyol a impulsar reformes en l’àmbit laboral que fomentin la contractació indefinida, a través d’una simplificació dels contractes, millorin l’ocupabilitat dels joves i impulsin la modernització de la negociació col·lectiva.
TERCER.- L’Ajuntament insta el Govern espanyol a desenvolupar una reducció del 80% de la quota d’autònoms fins als tres primers anys, i una reducció del 50% els dos anys següents, per joves autònoms menors de 30 anys, així com l’eliminació de les cotitzacions a la Seguretat Social durant tres anys com a mesura de suport a la contractació de menors de 30 anys..
QUART.- L’Ajuntament insta el Govern espanyol a avançar en l’elaboració d’una nova legislació específica que marqui les correctes condicions per a desenvolupar el teletreball, que estableixi un marc de seguretat laboral en matèria de desconnexió digital, de dret a la privacitat en comptes i dispositius privats, de pagament dels costos domèstics derivats del teletreball, de flexibilitat de les jornades laborals i de conciliació de la vida laboral, familiar i social.
CINQUÈ.- L’Ajuntament insta la Generalitat de Catalunya a fomentar l’augment de convenis de formació dual i convenis de pràctiques universitàries remunerades entre les empreses del municipi.
SISÈ.- L’Ajuntament insta la Generalitat de Catalunya a fomentar desenvolupament i la formació amb programes de formació en innovació i emprenedoria als centres d’educació secundària.
SETÈ.- L’Ajuntament insta la Generalitat de Catalunya a realitzar un programa permanent de mentoria que connecti el coneixement de persones directives d’empreses locals amb noves pimes i start-ups de joves de menys de 30 anys.
VUITÈ.- L’Ajuntament insta la Generalitat de Catalunya a realitzar un programa permanent de mentoria i mestratge que connecti el coneixement de persones dels comerços i oficis locals amb persones joves de menys de 30 anys que es vulguin iniciar en especialitzacions concretes.
NOVÈ.- Donar trasllat dels presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General de Joventut de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Govern d’Espanya, als grups polítics del Congrés dels Diputats i Senat.
construcció de l’Institut a Sant Pol no està sent, ni de bon tros, tan clara com hauria de ser.
La Montserrat Garrido ha dut a terme l’últim acte com alcaldessa de Sant Pol entregant,amb molt de respecte, la vara al nou alcalde, n’Albert Zanca. Han estat 8 anys de dedicació total a l’alcaldia i a la nostra vila.